diumenge, 10 de març del 2019
Fi de l'assignatura TIC i TILC
Arribem a la fi d'aquesta assignatura, TIC i dinàmica d'aula aplicades al TILC. Al llarg dels últims tres mesos i mig hem fet un recorregut per alguns dels aspectes més destacats relacionats amb l'ús de les noves tecnologies aplicades al món de l'ensenyament. Hem aprés sobre els recursos didàctics disponibles a Internet, molts d'ells relacionats amb el català, hem reflexionat sobre la utilització de les xarxes socials en l'àmbit educatiu i hem cercat informació relacionada amb els continguts curriculars, així com les aplicacions i els recursos per a l'aprenentatge dissenyats expresament com a instruments educatius. A més a més, hem conegut el maquinari TIC aplicat a l'ensenyament i, per últim, hem descobert algunes experiències educatives basades en les TIC, gràcies a les quals hem sigut capaços de dissenyar la nostra pròpia proposta d'experiència didàctica. Tot això sense oblidar el manteniment d'aquest blog. En definitiva, un viatge molt intens pel món de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement, que de segur que ens serà de gran utilitat per a la futura tasca docent. Un plaer.
Tema 7: Experiències TIC a l'aula
Aquesta entrada la dediquem a les experiències educatives basades en l'ús de les TIC, o que almenys estiguen relacionades d'alguna manera amb la utilització d'aquestes tecnologies. De fet, cal dir que quan estan vinculades amb el món de l'ensenyament se sol parlar de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC), amb la qual cosa es parla de model TIC-TAC, però de tot açò parlarem un poc més endavant.
De moment, parem atenció als diversos tipus d'organització de l'aula que podem trobar als centres educatius per a treballar amb les TIC. D'una banda està la tradicional aula d'informàtica, d'altra el racó de l'ordinador i per últim l'anomenada aula mòbil. En la meua opinió, aquesta última opció és la més afavoridora per al treball basat en les TIC, perquè l'alumnat compta amb un ordinador portàtil o una tauleta a la seua disposició per a la realització de les tasques tant individualment com en equips de treball. Aquesta mobilitat del maquinari permet que l'alumnat no haja de traslladar-se a l'aula d'informàtica i puga treballar amb les TIC al seu entorn habitual. Dins l'aula, la millor distribució de l'espai, al meu parer, seria en forma de ferradura, la qual permet al professorat controlar fàcilment l'evolució del treball de l'alumnat directament a l'ordinador. Al meu parer, aquest seria l'escenari ideal per a futures experiències docents.
D'altra banda, hem de recordar la importància del programari, és a dir, els programes i les aplicacions web que ens ofereixen recursos per a treballar dins el procés d'ensenyament-aprenentatge, com ara la Biblioteca d'activitats JClic de la Xtec. Sense aquest segon pilar no té cap sentit l'utilització de la tecnologia, però sobre aquest tema ja hem parlat abans en aquest web. En aquest sentit, al tema 7 ens hem centrat en els aspectes pedagògics de l'ús de les TIC. Parlem del model TIC-TAC, al qual feiem menció anteriorment, per al qual és necessària l'adquisició de l'anomenada competència digital docent, és a dir, les capacitats que ha de tenir el professorat per a fer una bona tasca a l'aula tenint en compte l'ús de les noves tecnologies. Més en concret, hem conegut, mitjançant un article a la revista Comunicar, el model TPACK, segons les sigles en anglés (Technological, Pedagogical and Content Knowledge), segons el qual la competència que ha de desenvolupar el professorat és triple: tecnològica, pedagògica i curricular. Només si reuneix les tres característiques es pot parlar d'una competència plena en un entorn teconològic com el que vivim.
Quant a l'apliació pràctica d'aquest binomi TIC-TAC, al llarg del tema hem conegut diverses experiències educatives que tenen molt present l'ús d'aquestes tecnologies. D'una banda, les experiències de centre, com ara la de l'institut Pau Claris, d'introducció progressiva de les TAC al centre, el qual mostra la importància d'una planificació a llarg termini per a fer els canvis necessaris de manera eficaç i sostenible. En aquesta mateixa línia, resulta molt interessant l'actuació a l'institut Juan Manuel Zafra de Barcelona, amb la introducció paulatina del maquinari i programari adient per a la transformació pedagògica dessitjada. D'altra banda, és especialment atractiva l'aposta de l'institut Salvador Espriu de Barcelona pel model basat en el programari lliure, una experiència pedagògica centrada en un posicionament ètic que trobem a faltar en moltes experiències didàctiques basades en les TIC, especialment als centres educatius públics.
Pel que fa a les experiències d'aula, hem comprovat el munt de possibilitats que ofereixen les TIC amb exemples reals de com treballar amb l'alumnat. És el cas de la varietat d'activitats relacionades amb l'obra El món sobre rodes, d'Albert Casals, la participació de l'escola Manyanet Molins, de Molins de Rei, en el projecte Viquilletra o l'ús de la pissarra digital interactiva a l'escola Pau Casals de Sant Joan Despí. D'altra banda, a partir de la web Intercanvi d'experiències TIC, de la Xarxa educativa Selva I, hem descobert alguns projectes inspiradors, com ara la revista digital La Mallerenga, del Col·legi Vall dels Àngels, o el blog dedicat a la lectura Llegim i escoltem, del CEIP Guilleries.
Un dels projectes TIC visitats més divertits és el dedicat als Jocs Olímpics, de l'escola Josep Madrenys de Vilobí d'Onyar, la qual ofereix un recorregut pel món de l'esport i els Jocs amb exposicions i vídeos sobre les activitats desenvolupades al centre i relacionades amb aquest esdeveniment, inclosa l'organització d'un viatge a Londres, ciutat olímpica al 2012. Com a suggerència, a banda de la necessitat d'una actualització, estaria bé la inclusió d'una webquest sobre els i les esportistes més detacades a la història dels Jocs Olímpics, organitzada per disciplines esportives, amb un tractament destacat per a esportistes locals.
Per últim, també resulta de gran interés l'experiència amb l'alumnat de Magisteri de la Universitat d'Alacant per a l'animació a la lectura, "Llig en català", amb una col·lecció de vídeos d'allò més graciós. En resum, un gran ventall de possibilitats per a treballar les TIC a l'aula amb una orientació pedagògica realment valuosa.
De moment, parem atenció als diversos tipus d'organització de l'aula que podem trobar als centres educatius per a treballar amb les TIC. D'una banda està la tradicional aula d'informàtica, d'altra el racó de l'ordinador i per últim l'anomenada aula mòbil. En la meua opinió, aquesta última opció és la més afavoridora per al treball basat en les TIC, perquè l'alumnat compta amb un ordinador portàtil o una tauleta a la seua disposició per a la realització de les tasques tant individualment com en equips de treball. Aquesta mobilitat del maquinari permet que l'alumnat no haja de traslladar-se a l'aula d'informàtica i puga treballar amb les TIC al seu entorn habitual. Dins l'aula, la millor distribució de l'espai, al meu parer, seria en forma de ferradura, la qual permet al professorat controlar fàcilment l'evolució del treball de l'alumnat directament a l'ordinador. Al meu parer, aquest seria l'escenari ideal per a futures experiències docents.
D'altra banda, hem de recordar la importància del programari, és a dir, els programes i les aplicacions web que ens ofereixen recursos per a treballar dins el procés d'ensenyament-aprenentatge, com ara la Biblioteca d'activitats JClic de la Xtec. Sense aquest segon pilar no té cap sentit l'utilització de la tecnologia, però sobre aquest tema ja hem parlat abans en aquest web. En aquest sentit, al tema 7 ens hem centrat en els aspectes pedagògics de l'ús de les TIC. Parlem del model TIC-TAC, al qual feiem menció anteriorment, per al qual és necessària l'adquisició de l'anomenada competència digital docent, és a dir, les capacitats que ha de tenir el professorat per a fer una bona tasca a l'aula tenint en compte l'ús de les noves tecnologies. Més en concret, hem conegut, mitjançant un article a la revista Comunicar, el model TPACK, segons les sigles en anglés (Technological, Pedagogical and Content Knowledge), segons el qual la competència que ha de desenvolupar el professorat és triple: tecnològica, pedagògica i curricular. Només si reuneix les tres característiques es pot parlar d'una competència plena en un entorn teconològic com el que vivim.
Quant a l'apliació pràctica d'aquest binomi TIC-TAC, al llarg del tema hem conegut diverses experiències educatives que tenen molt present l'ús d'aquestes tecnologies. D'una banda, les experiències de centre, com ara la de l'institut Pau Claris, d'introducció progressiva de les TAC al centre, el qual mostra la importància d'una planificació a llarg termini per a fer els canvis necessaris de manera eficaç i sostenible. En aquesta mateixa línia, resulta molt interessant l'actuació a l'institut Juan Manuel Zafra de Barcelona, amb la introducció paulatina del maquinari i programari adient per a la transformació pedagògica dessitjada. D'altra banda, és especialment atractiva l'aposta de l'institut Salvador Espriu de Barcelona pel model basat en el programari lliure, una experiència pedagògica centrada en un posicionament ètic que trobem a faltar en moltes experiències didàctiques basades en les TIC, especialment als centres educatius públics.
Pel que fa a les experiències d'aula, hem comprovat el munt de possibilitats que ofereixen les TIC amb exemples reals de com treballar amb l'alumnat. És el cas de la varietat d'activitats relacionades amb l'obra El món sobre rodes, d'Albert Casals, la participació de l'escola Manyanet Molins, de Molins de Rei, en el projecte Viquilletra o l'ús de la pissarra digital interactiva a l'escola Pau Casals de Sant Joan Despí. D'altra banda, a partir de la web Intercanvi d'experiències TIC, de la Xarxa educativa Selva I, hem descobert alguns projectes inspiradors, com ara la revista digital La Mallerenga, del Col·legi Vall dels Àngels, o el blog dedicat a la lectura Llegim i escoltem, del CEIP Guilleries.
Un dels projectes TIC visitats més divertits és el dedicat als Jocs Olímpics, de l'escola Josep Madrenys de Vilobí d'Onyar, la qual ofereix un recorregut pel món de l'esport i els Jocs amb exposicions i vídeos sobre les activitats desenvolupades al centre i relacionades amb aquest esdeveniment, inclosa l'organització d'un viatge a Londres, ciutat olímpica al 2012. Com a suggerència, a banda de la necessitat d'una actualització, estaria bé la inclusió d'una webquest sobre els i les esportistes més detacades a la història dels Jocs Olímpics, organitzada per disciplines esportives, amb un tractament destacat per a esportistes locals.
Per últim, també resulta de gran interés l'experiència amb l'alumnat de Magisteri de la Universitat d'Alacant per a l'animació a la lectura, "Llig en català", amb una col·lecció de vídeos d'allò més graciós. En resum, un gran ventall de possibilitats per a treballar les TIC a l'aula amb una orientació pedagògica realment valuosa.
dissabte, 23 de febrer del 2019
Tema 6: Maquinari TIC
En aquest tema hem vist alguns exemples del maquinari TIC aplicat a l'ensenyament, és a dir, aquells aparells tecnològics que poden ser utilitzats dins l'aula amb finalitats educatives. En particular, les tauletes tàctils i les pissarres digitals.
Per un costat, les tauletes tàctils, les quals ofereixen pràcticament les mateixes prestacions que un ordinador, però amb unes caràcterístiques diferenciades aplicables al món educatiu, com ara un ús intuïtiu, gràcies a la pantalla tàctil, i diverses possibilitats d'ús (llibre de text, llibre electrònic, aplicacions didàctiques, ús lúdic, etc.), a banda de la seua ductilitat i portabilitat. A més a més, hui hi ha un gran ventall d'aplicacions i continguts educatius dissenyats per a les tauletes que amplien les possibilitats didàctiques. Tot i això, les tauletes també presenten certes limitacions, quant a la capacitat d'emmagatzematge, la saturació de la banda d'Internet davant un ús col·lectiu, la fragilitat, el cost i la incomoditat a l'hora d'escriure amb el teclat virtual.
D'altra banda, les pissarres digitals, un recurs tecnològic que poc a poc va implantant-se a les aules del sistema educatiu valencià. Aquests dispositius augmenten les possibiltats de comunicació entre el professorat i l'alumnat, tant en la varietat dels continguts com en la disponibiltat dels recursos per a ambdues parts. Resulta especialment destacada la utilització dels models interactius, els quals posen a l'abast de la classe, no només del professorat, un gran nombre d'activitats i recursos (entre d'altres, els multimèdia) que poden despertar l'interés dels estudiants, amb una metodologia molt més activa i participativa que no la tradicional de la pissarra convencional. Dins d'aquest capítol entrarien els anomenats panells tàctils, els quals eliminen la distància física que suposa una pissarra fixa per a tots, en un extrem de l'aula. De totes maneres, hem de tindre en compte també els inconvenients d'aquest model tecnològic, sobretot pel que fa al cost i les dificultats de manteniment, però també a la complexitat del seu ús i la manca de formació del professorat.
En aquest sentit, al llarg del tema hem conegut alguns recursos didàctics interessants dissenyats per a ser utilitzats amb les pissarres digitals interactives, com ara els de la biblioteca de recursos digitals per a l'aula Alexandria, de la Xtec, i uns altres pensats per a l'educació d'adults.
Un dels recursos que podem utilitzar a través d'aquest tipus de maquinari serien els llibres de text digitals, els quals faciliten la participació activa de l'alumnat, la inclusió d'una gran varietat de continguts en diferents formats, amb hipervincles inclosos, o la comunicació virtual amb el professorat, qui segueix els progressos de l'alumnat individualment.
De totes maneres, pense que la inclusió de cap d'aquests ginys a les aules no tindria sentit si no ve acompanyada d'un canvi en la metodologia tradicional, és a dir, fer el procés bidireccional, interactiu, estimulant la participació activa de l'alumnat i aprofitant les oportunitats que ofereixen els nous dispositius, com ara un seguiment individualitzat de l'alumnat, recursos en diversos formats o les connexions entre diferents recursos educatius. En aquest sentit, la formació del professorat és una peça fonamental, quant a la capacitació tecnològica i l'alfabetització digital, com pel que fa al coneixement dels recursos didàctics a la seua disposició i com fer un ús profitós dels mateixos. En cas contrari, la incorporació d'aquest maquinari TIC només suposaria un canvi superficial, molt car per cert, per a continuar al mateix lloc.
Per un costat, les tauletes tàctils, les quals ofereixen pràcticament les mateixes prestacions que un ordinador, però amb unes caràcterístiques diferenciades aplicables al món educatiu, com ara un ús intuïtiu, gràcies a la pantalla tàctil, i diverses possibilitats d'ús (llibre de text, llibre electrònic, aplicacions didàctiques, ús lúdic, etc.), a banda de la seua ductilitat i portabilitat. A més a més, hui hi ha un gran ventall d'aplicacions i continguts educatius dissenyats per a les tauletes que amplien les possibilitats didàctiques. Tot i això, les tauletes també presenten certes limitacions, quant a la capacitat d'emmagatzematge, la saturació de la banda d'Internet davant un ús col·lectiu, la fragilitat, el cost i la incomoditat a l'hora d'escriure amb el teclat virtual.
D'altra banda, les pissarres digitals, un recurs tecnològic que poc a poc va implantant-se a les aules del sistema educatiu valencià. Aquests dispositius augmenten les possibiltats de comunicació entre el professorat i l'alumnat, tant en la varietat dels continguts com en la disponibiltat dels recursos per a ambdues parts. Resulta especialment destacada la utilització dels models interactius, els quals posen a l'abast de la classe, no només del professorat, un gran nombre d'activitats i recursos (entre d'altres, els multimèdia) que poden despertar l'interés dels estudiants, amb una metodologia molt més activa i participativa que no la tradicional de la pissarra convencional. Dins d'aquest capítol entrarien els anomenats panells tàctils, els quals eliminen la distància física que suposa una pissarra fixa per a tots, en un extrem de l'aula. De totes maneres, hem de tindre en compte també els inconvenients d'aquest model tecnològic, sobretot pel que fa al cost i les dificultats de manteniment, però també a la complexitat del seu ús i la manca de formació del professorat.
En aquest sentit, al llarg del tema hem conegut alguns recursos didàctics interessants dissenyats per a ser utilitzats amb les pissarres digitals interactives, com ara els de la biblioteca de recursos digitals per a l'aula Alexandria, de la Xtec, i uns altres pensats per a l'educació d'adults.
Un dels recursos que podem utilitzar a través d'aquest tipus de maquinari serien els llibres de text digitals, els quals faciliten la participació activa de l'alumnat, la inclusió d'una gran varietat de continguts en diferents formats, amb hipervincles inclosos, o la comunicació virtual amb el professorat, qui segueix els progressos de l'alumnat individualment.
De totes maneres, pense que la inclusió de cap d'aquests ginys a les aules no tindria sentit si no ve acompanyada d'un canvi en la metodologia tradicional, és a dir, fer el procés bidireccional, interactiu, estimulant la participació activa de l'alumnat i aprofitant les oportunitats que ofereixen els nous dispositius, com ara un seguiment individualitzat de l'alumnat, recursos en diversos formats o les connexions entre diferents recursos educatius. En aquest sentit, la formació del professorat és una peça fonamental, quant a la capacitació tecnològica i l'alfabetització digital, com pel que fa al coneixement dels recursos didàctics a la seua disposició i com fer un ús profitós dels mateixos. En cas contrari, la incorporació d'aquest maquinari TIC només suposaria un canvi superficial, molt car per cert, per a continuar al mateix lloc.
divendres, 8 de febrer del 2019
Tema 5: Aprenentatge a Internet
Aquest tema ens ha obert una altra porta al món dels recursos per a l'aprenentatge a Internet. Parlem d'algunes de les moltes aplicacions web que ofereixen eines per a treballar i aprendre continguts, bé siga mitjançant l'e-learning o el b-learning. En aquest sentit, hem conegut alguns dels recursos més utilitzats pel professorat per a l'ensenyament-aprenentatge de temes a través d'internet. És el cas de les webquests, les caceres del tresor, els blogs i les viquis.
1. Webquest. Comencem per la webquest, una eina que permet l'accés organitzat a diferents recursos relacionats amb un tema en particular, especialment aquella informació que el professorat considera destacada, i ofereix una seqüència d'activitats que ha de realitzar l'alumnat per a la consecució d'un objectiu final, la tasca principal, mitjançant el treball cooperatiu.
A partir del recull, la selecció i el directori de webquests proporcionats al tema 5, la majoria d'elles en català, he visitat un nombre ampli d'elles, d'entre les quals he seleccionat per a la tasca del tema, el post-it al mural col·lectiu de Padlet, una relacionada amb el món de la Comunicació, Com es fa un programa de televisió?. Aquesta webquest està destinada a l'alumnat del cicle superior de Primària o als dos primers cursos d'ESO i, com diu el títol, mostra les passes que ha de fer l'alumnat per a elaborar un producte televisu, començant per la distribució de funcions en equips de cinc o sis persones i passant per les fases de preparació, gravació i edició, fins a la posterior exhibició i avaluació dels treballs. En la mateixa línia m'han agradat les webquests Fem un telenotícies, Fem ràdio!, Qui? Què? Com? On? Quan? Per què? i Periodistes amb seny.
2. Cacera del tresor. D'altra banda, una cacera del tresor planteja una tanda de preguntes relacionades amb un tema, a través de les quals el professorat convida l'alumnat a investigar en Internet sobre una qüestió o tema principal. La successió de preguntes condueix els i les participants pel camí del coneixement cap a un interrogant final, on l'alumnat ha de mostrar allò que ha aprés durant la tasca de navegació.
Al llarg d'aquestes setmanes he descobert, a partir del llistat proporcionat i de les web de Xtec i De mestr@ a mestr@, algunes caceres del tresor interessants des del punt de vista dels continguts transversals, com ara Som solidaris?, Generositat1 i Els sense sostre.
3. Blog. Parlem ara del següent recurs didàctic que destaquem en aquest tema, els blogs. Com ja vam veure en un tema anterior, un blog és un diari personal publicat a Internet, on l'autor manté una comunicació directa amb el públic sobre els temes que considere covenients. Òbviament, són moltes les possibilitats didàctiques d'aquest tipus de publicacions.
De nou he navegat a partir del directori i del portal suggerits fins arribar a alguns blogs ben interessants des d'un punt de vista didàctic. Vull mencionar un en particular sobre el món de la Comunicació i l'audiovisual, el qual compta amb una sèrie d'enllaços a recursos educatius relacionats amb la mateixa temàtica, com ara el llenguatge audiovisual, els films en el seu context històric o la història del cinema.
4. Viqui. L'últim recurs que destaquem en aquest tema són les viquis, les quals serien webs elaborades de manera col·laborativa per un grup d'usuaris que mantenen, actualitzen i milloren el producte col·lectivament.
De les consultades a partir de la web subministrada al curs, destaque Còmics en català, on hi ha diferents seccions sobre autors, crítics, editorials i els oportuns apartats segons la procedència de les publicacions, inclosos el còmic americà, l'europeu o el japonés.
En definitiva, ha sigut un recorregut per la xarxa molt productiu per a fer-se una idea del gran ventall de recursos didàctics disponibles pel que fa als continguts en català. Una mostra del bon treball de molts professors i professores.
1. Webquest. Comencem per la webquest, una eina que permet l'accés organitzat a diferents recursos relacionats amb un tema en particular, especialment aquella informació que el professorat considera destacada, i ofereix una seqüència d'activitats que ha de realitzar l'alumnat per a la consecució d'un objectiu final, la tasca principal, mitjançant el treball cooperatiu.
A partir del recull, la selecció i el directori de webquests proporcionats al tema 5, la majoria d'elles en català, he visitat un nombre ampli d'elles, d'entre les quals he seleccionat per a la tasca del tema, el post-it al mural col·lectiu de Padlet, una relacionada amb el món de la Comunicació, Com es fa un programa de televisió?. Aquesta webquest està destinada a l'alumnat del cicle superior de Primària o als dos primers cursos d'ESO i, com diu el títol, mostra les passes que ha de fer l'alumnat per a elaborar un producte televisu, començant per la distribució de funcions en equips de cinc o sis persones i passant per les fases de preparació, gravació i edició, fins a la posterior exhibició i avaluació dels treballs. En la mateixa línia m'han agradat les webquests Fem un telenotícies, Fem ràdio!, Qui? Què? Com? On? Quan? Per què? i Periodistes amb seny.
2. Cacera del tresor. D'altra banda, una cacera del tresor planteja una tanda de preguntes relacionades amb un tema, a través de les quals el professorat convida l'alumnat a investigar en Internet sobre una qüestió o tema principal. La successió de preguntes condueix els i les participants pel camí del coneixement cap a un interrogant final, on l'alumnat ha de mostrar allò que ha aprés durant la tasca de navegació.
Al llarg d'aquestes setmanes he descobert, a partir del llistat proporcionat i de les web de Xtec i De mestr@ a mestr@, algunes caceres del tresor interessants des del punt de vista dels continguts transversals, com ara Som solidaris?, Generositat1 i Els sense sostre.
3. Blog. Parlem ara del següent recurs didàctic que destaquem en aquest tema, els blogs. Com ja vam veure en un tema anterior, un blog és un diari personal publicat a Internet, on l'autor manté una comunicació directa amb el públic sobre els temes que considere covenients. Òbviament, són moltes les possibilitats didàctiques d'aquest tipus de publicacions.
De nou he navegat a partir del directori i del portal suggerits fins arribar a alguns blogs ben interessants des d'un punt de vista didàctic. Vull mencionar un en particular sobre el món de la Comunicació i l'audiovisual, el qual compta amb una sèrie d'enllaços a recursos educatius relacionats amb la mateixa temàtica, com ara el llenguatge audiovisual, els films en el seu context històric o la història del cinema.
4. Viqui. L'últim recurs que destaquem en aquest tema són les viquis, les quals serien webs elaborades de manera col·laborativa per un grup d'usuaris que mantenen, actualitzen i milloren el producte col·lectivament.
De les consultades a partir de la web subministrada al curs, destaque Còmics en català, on hi ha diferents seccions sobre autors, crítics, editorials i els oportuns apartats segons la procedència de les publicacions, inclosos el còmic americà, l'europeu o el japonés.
En definitiva, ha sigut un recorregut per la xarxa molt productiu per a fer-se una idea del gran ventall de recursos didàctics disponibles pel que fa als continguts en català. Una mostra del bon treball de molts professors i professores.
dissabte, 26 de gener del 2019
Tema 4. Informació a Internet
Al llarg d'aquest tema hem navegat per Internet per tal de conéixer diverses webs que poden servir com a font d'informació relacionada amb diverses àrees temàtiques. En el meu cas, he fet una cerca per algunes pàgines que tenen com a punt en comú el món dels mitjans de comunicació, com ara les revistes Comunicació, de la Societat Catalana de Comunicació, Anàlisi, de la Universitat Autònoma de Barcelona, o Periodística, de la Societat Catalana de Comunicació i la Universitat Pompeu Fabra. També he visitat els blogs Ètica i Periodisme, del Consell de la Informació de Catalunya, Mails per a Hipàtia, de Vicent Partal, o el compte de Twitter de Mèdia.cat, del Grup Barnils.
D'altra banda, hem visitat alguns dels portals educatius en llengua catalana que ofereixen recursos didàctics per al professorat i l'alumnat, com la web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, amb un apartat dedicat als mitjans de comunicació, XTEC Mèdia. Altres portals educatius interdisciplinars en aquesta línia són edu365.cat, edu3.cat i els serveis de la Generalitat Valenciana mestreacasa i mestreacasa dedicat a les TIC.
Des de totes aquestes webs he anat navegant fins arribar a unes altres relacionades també amb els mitjans de comunicació, les quals poden ser útils com a fonts d'informació sobre aquesta àrea i com a repertori de recursos didàctics, com ara eduCAC, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, o la web del Sindicat de Periodistes de Catalunya. D'entre totes elles en vull destacar aulamèdia. Educació en Comunicació, una revista electrònica que ofereix al professorat material didàctic, articles i reflexions sobre l’educació en Comunicació. La web conté un recull d’experiències en diferents formats (premsa, ràdio, audiovisual, internet), així com enllaços a associacions, grups i projectes interessants, com ara eduCOM.info.
En definitiva, una experiència variada i ben enriquidora sobre la finestra al món que suposa Internet, especialment pel que fa als recursos didàctics i com a font d'informació en l'àmbit educatiu.
D'altra banda, hem visitat alguns dels portals educatius en llengua catalana que ofereixen recursos didàctics per al professorat i l'alumnat, com la web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, amb un apartat dedicat als mitjans de comunicació, XTEC Mèdia. Altres portals educatius interdisciplinars en aquesta línia són edu365.cat, edu3.cat i els serveis de la Generalitat Valenciana mestreacasa i mestreacasa dedicat a les TIC.
Des de totes aquestes webs he anat navegant fins arribar a unes altres relacionades també amb els mitjans de comunicació, les quals poden ser útils com a fonts d'informació sobre aquesta àrea i com a repertori de recursos didàctics, com ara eduCAC, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, o la web del Sindicat de Periodistes de Catalunya. D'entre totes elles en vull destacar aulamèdia. Educació en Comunicació, una revista electrònica que ofereix al professorat material didàctic, articles i reflexions sobre l’educació en Comunicació. La web conté un recull d’experiències en diferents formats (premsa, ràdio, audiovisual, internet), així com enllaços a associacions, grups i projectes interessants, com ara eduCOM.info.
En definitiva, una experiència variada i ben enriquidora sobre la finestra al món que suposa Internet, especialment pel que fa als recursos didàctics i com a font d'informació en l'àmbit educatiu.
dimarts, 8 de gener del 2019
Tema 3: TILC: Comunicació a Internet
En aquest tema hem fet un recorregut pel món de les xarxes socials i les seues aplicacions a l'àmbit educatiu, començant per saber què són i quins tipus n'hi ha. La tasca del tema ha estat la participació en el debats als fòrums de l'assignatura sobre dos qüestions. D'una banda, els avantatges i els inconvenients o perills que tenen les xarxes socials, un assumpte complexe sobre el qual hi ha posicions enfrontades, algunes d'elles molt interessants. Sobre aquest tema hem llegit la Guia per a l'ús segur de les xarxes socials, publicada pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. Al debat m'he posicionat sobre la necessitat d'educar els alumnes en l'ús de les xarxes des d'un punt de vista crític, davant el ventall de perills que suposen per als menors, tot i les oportunitats que també ofereixen.
L'altre fil de debat girava al voltant de l'ús de les xarxes socials i les possibilitats educatives. En la meues intervencions he comentat que participe en xarxes com Twitter, LinkedIn o Academia.edu, mentre que sóc usuari de Youtube o Ivoox i he fet servir en alguna ocasió Edmodo o Moodle per a fer cursos.
En aquest sentit, he descobert algunes xarxes que no coneixia i que poden ser útils al món de l'ensenyament.
Vull destacar Schoology, una plataforma que ofereix un sistema d'administració de l'aprenentatge. Funciona com una xarxa social, a l'estil d'Edmodo o Moodle, en la qual poden tindre perfil professors, estudiants i pares. Els alumnes poden formar part de diferents grups de treball i rebre notificacions per part del professor, així com compartir material i interactuar amb els companys. Els docents poden organitzar els grups, publicar i enviar materials als alumnes i comunicar-se amb ells, a més d'avaluar les tasques realitzades i fer un seguiment individualitzat. Al meu parer, pot ser una bona alternativa, especialment per a cursos online.
Una proposta d'ús de xarxa social amb fins educatius podria ser el foment de la lectura amb la xarxa Leoteca, on crearia una comunitat amb els alumnes en què ells anirien compartint les seues experiències de lectura. Els membres de la comunitat podrien consultar el que han llegit els companys, comentar els llibres i votar aquells que els hagen agradat més o fer suggeriments. Com a professor, podria guiar la lectura dels alumnes i controlar l'evolució lectora de cada estudiant.
Un altre aspecte destacat relacionat amb les TIC és el de la tecnologia mòbil aplicada a l'àmbit educatiu, la qual ofereix un munt d'oportunitats, especialment en relació amb la flexibilitat de temps i d'espais per aprendre. La possibilitat d'accedir als continguts a qualsevol hora, quan millor li vinga a l'alume, i a qualsevol lloc, facilita sensiblement l'organització personal del procés d'aprenentatge. Els dispositius intel·ligents permeten també realitzar exercicis i fins i tot interactuar amb altres agents del procés educatiu. D'altra banda, el professor deixa d'estar tan condicionat per les limitacions de temps característiques de les aules tradicionals. En aquesta línia anirien d'alguna manera les noves corrents de l'anomant flipped classroom o classe invertida.
Per últim, he participat amb el meu compte de Twitter @alexcarcelen al fil sobre les TIC i el seu ús a l'aula, #TILCiTIC, creat des del compte @EduticUA.
L'altre fil de debat girava al voltant de l'ús de les xarxes socials i les possibilitats educatives. En la meues intervencions he comentat que participe en xarxes com Twitter, LinkedIn o Academia.edu, mentre que sóc usuari de Youtube o Ivoox i he fet servir en alguna ocasió Edmodo o Moodle per a fer cursos.
En aquest sentit, he descobert algunes xarxes que no coneixia i que poden ser útils al món de l'ensenyament.
Vull destacar Schoology, una plataforma que ofereix un sistema d'administració de l'aprenentatge. Funciona com una xarxa social, a l'estil d'Edmodo o Moodle, en la qual poden tindre perfil professors, estudiants i pares. Els alumnes poden formar part de diferents grups de treball i rebre notificacions per part del professor, així com compartir material i interactuar amb els companys. Els docents poden organitzar els grups, publicar i enviar materials als alumnes i comunicar-se amb ells, a més d'avaluar les tasques realitzades i fer un seguiment individualitzat. Al meu parer, pot ser una bona alternativa, especialment per a cursos online.
Una proposta d'ús de xarxa social amb fins educatius podria ser el foment de la lectura amb la xarxa Leoteca, on crearia una comunitat amb els alumnes en què ells anirien compartint les seues experiències de lectura. Els membres de la comunitat podrien consultar el que han llegit els companys, comentar els llibres i votar aquells que els hagen agradat més o fer suggeriments. Com a professor, podria guiar la lectura dels alumnes i controlar l'evolució lectora de cada estudiant.
Un altre aspecte destacat relacionat amb les TIC és el de la tecnologia mòbil aplicada a l'àmbit educatiu, la qual ofereix un munt d'oportunitats, especialment en relació amb la flexibilitat de temps i d'espais per aprendre. La possibilitat d'accedir als continguts a qualsevol hora, quan millor li vinga a l'alume, i a qualsevol lloc, facilita sensiblement l'organització personal del procés d'aprenentatge. Els dispositius intel·ligents permeten també realitzar exercicis i fins i tot interactuar amb altres agents del procés educatiu. D'altra banda, el professor deixa d'estar tan condicionat per les limitacions de temps característiques de les aules tradicionals. En aquesta línia anirien d'alguna manera les noves corrents de l'anomant flipped classroom o classe invertida.
Per últim, he participat amb el meu compte de Twitter @alexcarcelen al fil sobre les TIC i el seu ús a l'aula, #TILCiTIC, creat des del compte @EduticUA.
diumenge, 23 de desembre del 2018
TEMA 2: La llengua i les TIC
Al llarg d'aquest tema hem utilitzat alguns dels recursos que hi ha a Internet relacionats amb el català. Hem treballat en particular amb les versions online dels diccionaris tradicionals, les quals han esdevingut una eina fonamental de suport per a l'escriptura o la lectura en català. Professionalment suposen un element bàsic de treball per a la docència i la investigació en llengua catalana.
En aquesta pràctica he realitzat la cerca d'un terme propi del llenguatge dels mitjans de comunicació: editar. He comprovat la riquesa de les diferents accepcions que ofereix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i les variants fonològiques que recull el Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, així com la interessant explicació etimològica del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. D'altra banda, he navegat pel servidor de diccionaris de l'Optimot, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i pel diccionari terminològic del TERMCAT. Ambdós ofereixen continguts més especialitzats. A més a més, he fet ús del cercador de la Gran Enciclopèdia Catalana, en què he trobat l'explicació relativa al món de la cinematografia del terme documental.
Més enllà de les referències obligatòries de la pràctica del Tema 2, he descobert altres recursos a la xarxa que poden resultar de gran utilitat amb relació a l'ús del català. Vullc destacar els casos de la XarxaMooc de la Universitat d'Alacant, que ofereix un ventall molt interessant de llenguatges d'especialitat, o el Diccionari Invers de la Llengua Catalana, molt útil per a fer rimes o per a trobar finals de paraula i sufixes.
En aquesta pràctica he realitzat la cerca d'un terme propi del llenguatge dels mitjans de comunicació: editar. He comprovat la riquesa de les diferents accepcions que ofereix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i les variants fonològiques que recull el Diccionari català-valencià-balear d'A. M. Alcover i F. de B. Moll, així com la interessant explicació etimològica del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. D'altra banda, he navegat pel servidor de diccionaris de l'Optimot, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i pel diccionari terminològic del TERMCAT. Ambdós ofereixen continguts més especialitzats. A més a més, he fet ús del cercador de la Gran Enciclopèdia Catalana, en què he trobat l'explicació relativa al món de la cinematografia del terme documental.
Més enllà de les referències obligatòries de la pràctica del Tema 2, he descobert altres recursos a la xarxa que poden resultar de gran utilitat amb relació a l'ús del català. Vullc destacar els casos de la XarxaMooc de la Universitat d'Alacant, que ofereix un ventall molt interessant de llenguatges d'especialitat, o el Diccionari Invers de la Llengua Catalana, molt útil per a fer rimes o per a trobar finals de paraula i sufixes.
dijous, 6 de desembre del 2018
Recomanació d'un vídeo
Us recomane el visionat del programa Mestres, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta edició, titulada Senyoreta 2.0, mostren algunes experiències dels professionals sobre com fan servir les noves tecnologies a les aules i com ensenyen els alumnes a gestionar críticament tota la informació a què tenen accés. El vídeo és del 2012, però conté reflexions interessants sobre els avantatges i les limitacions de les TIC als centres educactius.
dimarts, 4 de desembre del 2018
Coneixements previs sobre TIC
Els meus coneixements sobre les TIC no són res de l'altre món, tenint en compte la velocitat a la que avancen i es renoven aquestes tecnologies. Estic un poc desactualitzat. Però pense que ja hi formen part de la meua vida, fins i tot com a eina de treball. Ordinadors, tabletes, mòbils... poc a poc ens hem acostumat a teclejar o arrossegar el dit per una pantalla. Internet és ja una necessitat. Fa uns anys el bluetooth i el wifi van arribar per quedar-se. Com vivien abans sense tot açò? Les xarxes socials i els anomenats telèfons intel·ligents van fer un pas endavant. Tenim comptes a Facebook, Twitter o Instagram. Aplicacions com Whatsapp o Telegram són ja la corretja de transmissió, la via per on camina gran part de la nostra comunicació.
Fins arribar als blogs, com aquest. No són l'última novetat en aquest món de les TIC, però encara continuen vigents. Tinc alguna experiència al món blocaire, però fa molts anys. Espere tornar a l'acció si em dedique a la docència. Tot al seu temps. Pense que poden ser un mitjà molt útil per a la comunicació entre professor i alumnes. En aquest sentit, i encetat el camí del professorat, últimament visite webs relacionades amb l'ensenyament. Especialmet aquelles que ofereixen recursos educatius. Alguns exemples serien mestreacasa, xtec, o edu365.
Fins arribar als blogs, com aquest. No són l'última novetat en aquest món de les TIC, però encara continuen vigents. Tinc alguna experiència al món blocaire, però fa molts anys. Espere tornar a l'acció si em dedique a la docència. Tot al seu temps. Pense que poden ser un mitjà molt útil per a la comunicació entre professor i alumnes. En aquest sentit, i encetat el camí del professorat, últimament visite webs relacionades amb l'ensenyament. Especialmet aquelles que ofereixen recursos educatius. Alguns exemples serien mestreacasa, xtec, o edu365.
divendres, 30 de novembre del 2018
Inici de les emissions
Hola món!
Ací comença l'aventura d'este blog dedicat a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la dinàmica d'aula aplicades al Tractament Integrat de les Llengües i els Continguts (TILC). Serà una eina de treball de l'assignatura homònima del Màster del Professorat de la Universitat d'Alacant.
El blog aspira a ser un xicotet mitjà de comunicació relacionat amb allò que treballem a l'assignatura, és a dir, un seguiment del curs entre les acaballes de novembre del 2018 i març del 2019.
Endavant!
Ací comença l'aventura d'este blog dedicat a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la dinàmica d'aula aplicades al Tractament Integrat de les Llengües i els Continguts (TILC). Serà una eina de treball de l'assignatura homònima del Màster del Professorat de la Universitat d'Alacant.
El blog aspira a ser un xicotet mitjà de comunicació relacionat amb allò que treballem a l'assignatura, és a dir, un seguiment del curs entre les acaballes de novembre del 2018 i març del 2019.
Endavant!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)