En aquest tema hem vist alguns exemples del maquinari TIC aplicat a l'ensenyament, és a dir, aquells aparells tecnològics que poden ser utilitzats dins l'aula amb finalitats educatives. En particular, les tauletes tàctils i les pissarres digitals.
Per un costat, les tauletes tàctils, les quals ofereixen pràcticament les mateixes prestacions que un ordinador, però amb unes caràcterístiques diferenciades aplicables al món educatiu, com ara un ús intuïtiu, gràcies a la pantalla tàctil, i diverses possibilitats d'ús (llibre de text, llibre electrònic, aplicacions didàctiques, ús lúdic, etc.), a banda de la seua ductilitat i portabilitat. A més a més, hui hi ha un gran ventall d'aplicacions i continguts educatius dissenyats per a les tauletes que amplien les possibilitats didàctiques. Tot i això, les tauletes també presenten certes limitacions, quant a la capacitat d'emmagatzematge, la saturació de la banda d'Internet davant un ús col·lectiu, la fragilitat, el cost i la incomoditat a l'hora d'escriure amb el teclat virtual.
D'altra banda, les pissarres digitals, un recurs tecnològic que poc a poc va implantant-se a les aules del sistema educatiu valencià. Aquests dispositius augmenten les possibiltats de comunicació entre el professorat i l'alumnat, tant en la varietat dels continguts com en la disponibiltat dels recursos per a ambdues parts. Resulta especialment destacada la utilització dels models interactius, els quals posen a l'abast de la classe, no només del professorat, un gran nombre d'activitats i recursos (entre d'altres, els multimèdia) que poden despertar l'interés dels estudiants, amb una metodologia molt més activa i participativa que no la tradicional de la pissarra convencional. Dins d'aquest capítol entrarien els anomenats panells tàctils, els quals eliminen la distància física que suposa una pissarra fixa per a tots, en un extrem de l'aula. De totes maneres, hem de tindre en compte també els inconvenients d'aquest model tecnològic, sobretot pel que fa al cost i les dificultats de manteniment, però també a la complexitat del seu ús i la manca de formació del professorat.
En aquest sentit, al llarg del tema hem conegut alguns recursos didàctics interessants dissenyats per a ser utilitzats amb les pissarres digitals interactives, com ara els de la biblioteca de recursos digitals per a l'aula Alexandria, de la Xtec, i uns altres pensats per a l'educació d'adults.
Un dels recursos que podem utilitzar a través d'aquest tipus de maquinari serien els llibres de text digitals, els quals faciliten la participació activa de l'alumnat, la inclusió d'una gran varietat de continguts en diferents formats, amb hipervincles inclosos, o la comunicació virtual amb el professorat, qui segueix els progressos de l'alumnat individualment.
De totes maneres, pense que la inclusió de cap d'aquests ginys a les aules no tindria sentit si no ve acompanyada d'un canvi en la metodologia tradicional, és a dir, fer el procés bidireccional, interactiu, estimulant la participació activa de l'alumnat i aprofitant les oportunitats que ofereixen els nous dispositius, com ara un seguiment individualitzat de l'alumnat, recursos en diversos formats o les connexions entre diferents recursos educatius. En aquest sentit, la formació del professorat és una peça fonamental, quant a la capacitació tecnològica i l'alfabetització digital, com pel que fa al coneixement dels recursos didàctics a la seua disposició i com fer un ús profitós dels mateixos. En cas contrari, la incorporació d'aquest maquinari TIC només suposaria un canvi superficial, molt car per cert, per a continuar al mateix lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada