En aquest tema hem vist alguns exemples del maquinari TIC aplicat a l'ensenyament, és a dir, aquells aparells tecnològics que poden ser utilitzats dins l'aula amb finalitats educatives. En particular, les tauletes tàctils i les pissarres digitals.
Per un costat, les tauletes tàctils, les quals ofereixen pràcticament les mateixes prestacions que un ordinador, però amb unes caràcterístiques diferenciades aplicables al món educatiu, com ara un ús intuïtiu, gràcies a la pantalla tàctil, i diverses possibilitats d'ús (llibre de text, llibre electrònic, aplicacions didàctiques, ús lúdic, etc.), a banda de la seua ductilitat i portabilitat. A més a més, hui hi ha un gran ventall d'aplicacions i continguts educatius dissenyats per a les tauletes que amplien les possibilitats didàctiques. Tot i això, les tauletes també presenten certes limitacions, quant a la capacitat d'emmagatzematge, la saturació de la banda d'Internet davant un ús col·lectiu, la fragilitat, el cost i la incomoditat a l'hora d'escriure amb el teclat virtual.
D'altra banda, les pissarres digitals, un recurs tecnològic que poc a poc va implantant-se a les aules del sistema educatiu valencià. Aquests dispositius augmenten les possibiltats de comunicació entre el professorat i l'alumnat, tant en la varietat dels continguts com en la disponibiltat dels recursos per a ambdues parts. Resulta especialment destacada la utilització dels models interactius, els quals posen a l'abast de la classe, no només del professorat, un gran nombre d'activitats i recursos (entre d'altres, els multimèdia) que poden despertar l'interés dels estudiants, amb una metodologia molt més activa i participativa que no la tradicional de la pissarra convencional. Dins d'aquest capítol entrarien els anomenats panells tàctils, els quals eliminen la distància física que suposa una pissarra fixa per a tots, en un extrem de l'aula. De totes maneres, hem de tindre en compte també els inconvenients d'aquest model tecnològic, sobretot pel que fa al cost i les dificultats de manteniment, però també a la complexitat del seu ús i la manca de formació del professorat.
En aquest sentit, al llarg del tema hem conegut alguns recursos didàctics interessants dissenyats per a ser utilitzats amb les pissarres digitals interactives, com ara els de la biblioteca de recursos digitals per a l'aula Alexandria, de la Xtec, i uns altres pensats per a l'educació d'adults.
Un dels recursos que podem utilitzar a través d'aquest tipus de maquinari serien els llibres de text digitals, els quals faciliten la participació activa de l'alumnat, la inclusió d'una gran varietat de continguts en diferents formats, amb hipervincles inclosos, o la comunicació virtual amb el professorat, qui segueix els progressos de l'alumnat individualment.
De totes maneres, pense que la inclusió de cap d'aquests ginys a les aules no tindria sentit si no ve acompanyada d'un canvi en la metodologia tradicional, és a dir, fer el procés bidireccional, interactiu, estimulant la participació activa de l'alumnat i aprofitant les oportunitats que ofereixen els nous dispositius, com ara un seguiment individualitzat de l'alumnat, recursos en diversos formats o les connexions entre diferents recursos educatius. En aquest sentit, la formació del professorat és una peça fonamental, quant a la capacitació tecnològica i l'alfabetització digital, com pel que fa al coneixement dels recursos didàctics a la seua disposició i com fer un ús profitós dels mateixos. En cas contrari, la incorporació d'aquest maquinari TIC només suposaria un canvi superficial, molt car per cert, per a continuar al mateix lloc.
dissabte, 23 de febrer del 2019
divendres, 8 de febrer del 2019
Tema 5: Aprenentatge a Internet
Aquest tema ens ha obert una altra porta al món dels recursos per a l'aprenentatge a Internet. Parlem d'algunes de les moltes aplicacions web que ofereixen eines per a treballar i aprendre continguts, bé siga mitjançant l'e-learning o el b-learning. En aquest sentit, hem conegut alguns dels recursos més utilitzats pel professorat per a l'ensenyament-aprenentatge de temes a través d'internet. És el cas de les webquests, les caceres del tresor, els blogs i les viquis.
1. Webquest. Comencem per la webquest, una eina que permet l'accés organitzat a diferents recursos relacionats amb un tema en particular, especialment aquella informació que el professorat considera destacada, i ofereix una seqüència d'activitats que ha de realitzar l'alumnat per a la consecució d'un objectiu final, la tasca principal, mitjançant el treball cooperatiu.
A partir del recull, la selecció i el directori de webquests proporcionats al tema 5, la majoria d'elles en català, he visitat un nombre ampli d'elles, d'entre les quals he seleccionat per a la tasca del tema, el post-it al mural col·lectiu de Padlet, una relacionada amb el món de la Comunicació, Com es fa un programa de televisió?. Aquesta webquest està destinada a l'alumnat del cicle superior de Primària o als dos primers cursos d'ESO i, com diu el títol, mostra les passes que ha de fer l'alumnat per a elaborar un producte televisu, començant per la distribució de funcions en equips de cinc o sis persones i passant per les fases de preparació, gravació i edició, fins a la posterior exhibició i avaluació dels treballs. En la mateixa línia m'han agradat les webquests Fem un telenotícies, Fem ràdio!, Qui? Què? Com? On? Quan? Per què? i Periodistes amb seny.
2. Cacera del tresor. D'altra banda, una cacera del tresor planteja una tanda de preguntes relacionades amb un tema, a través de les quals el professorat convida l'alumnat a investigar en Internet sobre una qüestió o tema principal. La successió de preguntes condueix els i les participants pel camí del coneixement cap a un interrogant final, on l'alumnat ha de mostrar allò que ha aprés durant la tasca de navegació.
Al llarg d'aquestes setmanes he descobert, a partir del llistat proporcionat i de les web de Xtec i De mestr@ a mestr@, algunes caceres del tresor interessants des del punt de vista dels continguts transversals, com ara Som solidaris?, Generositat1 i Els sense sostre.
3. Blog. Parlem ara del següent recurs didàctic que destaquem en aquest tema, els blogs. Com ja vam veure en un tema anterior, un blog és un diari personal publicat a Internet, on l'autor manté una comunicació directa amb el públic sobre els temes que considere covenients. Òbviament, són moltes les possibilitats didàctiques d'aquest tipus de publicacions.
De nou he navegat a partir del directori i del portal suggerits fins arribar a alguns blogs ben interessants des d'un punt de vista didàctic. Vull mencionar un en particular sobre el món de la Comunicació i l'audiovisual, el qual compta amb una sèrie d'enllaços a recursos educatius relacionats amb la mateixa temàtica, com ara el llenguatge audiovisual, els films en el seu context històric o la història del cinema.
4. Viqui. L'últim recurs que destaquem en aquest tema són les viquis, les quals serien webs elaborades de manera col·laborativa per un grup d'usuaris que mantenen, actualitzen i milloren el producte col·lectivament.
De les consultades a partir de la web subministrada al curs, destaque Còmics en català, on hi ha diferents seccions sobre autors, crítics, editorials i els oportuns apartats segons la procedència de les publicacions, inclosos el còmic americà, l'europeu o el japonés.
En definitiva, ha sigut un recorregut per la xarxa molt productiu per a fer-se una idea del gran ventall de recursos didàctics disponibles pel que fa als continguts en català. Una mostra del bon treball de molts professors i professores.
1. Webquest. Comencem per la webquest, una eina que permet l'accés organitzat a diferents recursos relacionats amb un tema en particular, especialment aquella informació que el professorat considera destacada, i ofereix una seqüència d'activitats que ha de realitzar l'alumnat per a la consecució d'un objectiu final, la tasca principal, mitjançant el treball cooperatiu.
A partir del recull, la selecció i el directori de webquests proporcionats al tema 5, la majoria d'elles en català, he visitat un nombre ampli d'elles, d'entre les quals he seleccionat per a la tasca del tema, el post-it al mural col·lectiu de Padlet, una relacionada amb el món de la Comunicació, Com es fa un programa de televisió?. Aquesta webquest està destinada a l'alumnat del cicle superior de Primària o als dos primers cursos d'ESO i, com diu el títol, mostra les passes que ha de fer l'alumnat per a elaborar un producte televisu, començant per la distribució de funcions en equips de cinc o sis persones i passant per les fases de preparació, gravació i edició, fins a la posterior exhibició i avaluació dels treballs. En la mateixa línia m'han agradat les webquests Fem un telenotícies, Fem ràdio!, Qui? Què? Com? On? Quan? Per què? i Periodistes amb seny.
2. Cacera del tresor. D'altra banda, una cacera del tresor planteja una tanda de preguntes relacionades amb un tema, a través de les quals el professorat convida l'alumnat a investigar en Internet sobre una qüestió o tema principal. La successió de preguntes condueix els i les participants pel camí del coneixement cap a un interrogant final, on l'alumnat ha de mostrar allò que ha aprés durant la tasca de navegació.
Al llarg d'aquestes setmanes he descobert, a partir del llistat proporcionat i de les web de Xtec i De mestr@ a mestr@, algunes caceres del tresor interessants des del punt de vista dels continguts transversals, com ara Som solidaris?, Generositat1 i Els sense sostre.
3. Blog. Parlem ara del següent recurs didàctic que destaquem en aquest tema, els blogs. Com ja vam veure en un tema anterior, un blog és un diari personal publicat a Internet, on l'autor manté una comunicació directa amb el públic sobre els temes que considere covenients. Òbviament, són moltes les possibilitats didàctiques d'aquest tipus de publicacions.
De nou he navegat a partir del directori i del portal suggerits fins arribar a alguns blogs ben interessants des d'un punt de vista didàctic. Vull mencionar un en particular sobre el món de la Comunicació i l'audiovisual, el qual compta amb una sèrie d'enllaços a recursos educatius relacionats amb la mateixa temàtica, com ara el llenguatge audiovisual, els films en el seu context històric o la història del cinema.
4. Viqui. L'últim recurs que destaquem en aquest tema són les viquis, les quals serien webs elaborades de manera col·laborativa per un grup d'usuaris que mantenen, actualitzen i milloren el producte col·lectivament.
De les consultades a partir de la web subministrada al curs, destaque Còmics en català, on hi ha diferents seccions sobre autors, crítics, editorials i els oportuns apartats segons la procedència de les publicacions, inclosos el còmic americà, l'europeu o el japonés.
En definitiva, ha sigut un recorregut per la xarxa molt productiu per a fer-se una idea del gran ventall de recursos didàctics disponibles pel que fa als continguts en català. Una mostra del bon treball de molts professors i professores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)